Quina monada!

Quina monada!

A la reserva Douala-Edea hem anat a veure un santuary de chimpanzes. Hem estat jugant amb un grup de joves orfes.

I amb aquestes fotos, la Rosa i la Pilar diuen adéu a Camerún.

   

   

Marienberg

La primera misió catòlica del Camerun està a Marienberg, a uns 50 quilòmetres d'Edea al costat del riu Sanaga, i molt a prop un santuary de chimpances

   

La selva

Avui ha estat bé, m han assignat un bon guia (després de queixar me ahir) i després d una bona caminada he pogut passejar una mica per el bosc equatorial primari. Ha valgut la pena.

Quan he preguntat al guia si menjàven bolets m'dit que sí i m ha explicar com conèixer els verinosos. Es posa el bolet en questió en el melic, procurant que el tall del peu del bolet estigui en contacte amb la pell, si al cap d'uns 5 minuts no hi ha hagut cap reacció el bolet es comestible.

En aquesta zona hi plou molt, quasi cada dia fa algun ruixat i la nit passada una bona tempesta amb llamps, trons i molta aigua, al costat d'un mar ben esverat. M'han explicat que la temporada de plujes no havia arribat encara, que llavors era una pluja suau sense tempesta que cau la major part del dia.

 El guia, Pierre, bevent aigua d'una liana

   

Ebodjé

Ebodjé

esta al sud de kribi, a prop de la frontera amb Guinea Equatorial. Es un petit poble situat a costat del mar i envoltat de selva. Es un lloc on uns mesos a l'any les tortugues van a posar els ous. El poble ha passat de ser un lloc on es venia carn de tortuga a un poble que mima les tortugues perque hi vagin turistes a veure les. Tenen una minima infraestructura turística, han fet una barraca amb habitacions davant de la platja i ofereixen passejades en piragua i a peu. Ahir vàrem anar amb piragua pel riu i la excursió va resultar be. Avui la passejadeta ha estat molt fluixa ja que ens han portat pels camps de mandioca. Veurem com anirà dema.

Ahir vàrem estar xerrant amb un home que havia treballat 20 anys a la Guinea Equatorial, fins a la Independècia, llavors va anar a Gabón. Es un home de 82 anys i va estar molt i molt content de poder parlar en castellà, quasi li queien llagrimots d'alegria.

Passejada pel riu

   

Manglars al riu

Longe

Avui hem anat a un poble de pescadors al nord de kribi. Despres de passejarnos pel poble m he ben banyat i llavors ens han preparat uns peixos a la brasa que hem menjat a la platja.

   

Kribi

La Pilar i jo estem a Kribi, un poble a la costa sud del país, a prop de la frontera amb Guinea Equatorial. Dic turístic ja que avui hem vist 5 blancs, no en grup sino independents.

Hem anat a veure les catarates de Lobé, són de les poques i les més grans que van a parar directament al mar. Les hem trobades molt maques.

El nom del país Camerun, te l'orígen en uns navegants portuguesos que l'anomenaren cameron perque hi trobaven molts camerons o gambetes.

Ahir vespre i avui hem volgut tastar el preciat marisc, ahir en un restaurant del poble i avui davant del mar al costat de les catarates.

 Les catarates

   

 El dinar

Limbe

Aquest poble esta a la costa sud uest, a tocar el Mont Camerun, es una llàstima que el temps estigui boiròs i no poguem disfrutar del paisatge. 

Aqui ja no es veuen cabanes, tot són cases, les més modestes són de fusta.

A la mar a prop d'aquí hi ha petroli i en el poble hi ha una refineria

La zona és molt fèrtil, ja que és clima tropical i a més el sòl és volcànic. Hi ha tota mena de plantacions de productes tropicals, pinyes, papaies, cauxú, mandioca, maiz i en especial hi ha palmeres de les que del fruit s'extreu oli de palma.

Hem llogat un cotxe per conèixer una mica la zona. Hem anat al cap Debundsha, on hi ha un petit destacament militar, i després d'un important regateix un dels militats ens ha portat per la selva, primer a un far abandonat i llavors a un cràter amb llac.

Cal assenyalar que Debundsha és el lloc amb més pluja de l'Àfrica i el segon del món.

Ha estat molt be la caminadeta.

Hem dinat a Idenao, quasi a la frontera amb Nigeria, però el lloc on s'acaba la carretera, doncs no hi ha transport terrestre per entrar-hi.

Idenao es un poble-port molt pintoresc.

 El port

 El nostre guia per la selva

Foumban

 Avui hem anar a Foumban a uns 60 quilòmetres al nord de Bafousan. La gent es veia d una altra ètnia, i les dones no anaven occidentals, anàven molt ben arreglades, amb els vestits amb estampats africans molt elegants. Hem vist un palau reial, una cheferia molt important.                                                                                              

 Dibuix de cada un dels gobernants que ha regnat a la xeferia

   

   

 El palau

Bafausan

Estem a Bafausan, despres de molt buscar vàrem trobar un hotel mig decent i mig net.

Hem llogat un cotxe amb conductor i hem recorregut algunes xeferies de la zona. Es un privilegi encara poder veure aquesta mena de reis de poblets, alguns d ells intenten actualitzar-se i intenten ser a més l'alcalde del poble o aconseguir un càrreg polític.

Hem vist la xeferia de Bandjom la més bonica de totes. La sala del parlament es espectacular amb una alçada de 23 metres i el sostre de palla sostingut per columnes de fusta treballades. Tambè tenen un museu on guarden trons, ornaments, màscares....

El rei d aquesta xeferia sol tenir unes 50 dones, ja que hereda les del seu predecesor, menys la mare, i a mes n agafa de propies.

Abans de ser coronat ha de passar tres semanes en el bosc sagrat amb dues dones i per poder ser rei n ha de deixar com a mínim una d embarassada.

Ha estat be veure'n d altres no tan importants.

Aquesta zona a l'uest es completament diferent de la del nord, l'anomenen el graner del Camerun, es molt fèrtil, es molt verda i es veu més rica que la del nord.

El clima és molt més suau, cap casa conserva el teulat de palla, tots sòn de xapa ondulada. Alguns teulats són molt punxeguts, són els lloc on viu gent important. Molta gent vesteix occidental, algunes dones grans un vestit amb l'estampat africà.

   

 Davant de la xeferia

   

 Cases de gent important

    

 

De Ngaundere a Bafausan

A Ngaundere vàrem agafar el tren nocturn. Tot un luxe amb primera i amb lliteres, res a veure amb els trens de la Ìndia.

A Yaundé hem agafat un bus per anar a Bafusan. Ens ho hem passat molt be, a mig camí ha pujat un pseudentista i ha començat a fer propaganda. Explicava que tenia un medicament molt bo pels caixals  i que amb aquest medicament podia arrancar-los sense fer mal. Be aquest es el resum de mitja hora de xerrada en la que ha explicat cada dent per que servia i com els queixals dolents podien interferir amb la digestió, llavors descripció de l'aparell digestiu, tota la gent de l'autobus escoltant i fent oooooh de tant en tant.

Una dona gran de darrera meu li ensenya un caixal partit i demana quant costaria l'extracció, l'home diu que gratuita, seguidament li aplica líquid miraculós es posa una bossa de plastic a la mà i li arrenca el caixal. Tothom oooooh! No se si la pobre dona hores d'ara esta amb una infecció, però en aquell moment va estar molt contenta i la major part de la gent del bus va comprar el medicament màgic. D'això es tractava.

I llavors, com es habitual, va començar a vendre herbes que servien per tota mena de mals.

Aixi doncs el viatge es va fer curt.

De Garoua a Ngaundere

Ja estem una mica més al sud, el paisatge es impressionant, esta ple de poblats amb cases de fang, aquest poblats son molt grans.

A vegades passant per la carretera tot el que dona la vista son cases de fang.

Les cases de fang a l'extrem nord son quasi totes cilíndriques amb taulat cònic de palla de mill. A la provincia nord, predominen les cases de planta quadrada amb teulat cònic. Aquestes cases de planta quadrada són un cubs d'uns dos metres de costat.

Cap a Maroua

Hem anat a veure les gorges de Kola, més que espectaculars per la seva profondària criden l'atenció pels colors. Unes roques metamòrfiques negroses amb betes blanques.

   Mès endavant hem trobat un mercat en un poblet i l'hem anat a veure. Hi havia dones de la ètnia mbororo que tenien molta por de nosaltres, crec que no haviien vist mai un blanc.

  

 La Rosa amb dones mbororo

Ja no estem a l'extrem nord i les cases són de fang peró l'estil ha canviat una mica

Mindif

Hem començat la ruta cap el sud.

Hem passat per Mindif, lloc on vàrem filmar la pel.licula "Chocolat".

Ha estat molt maco, ens hem parat a parlar amb la gent.

A tots els poblets de la zona on hem anat, les cabanes-agrupació familiar tenen uns graners de fang per guardar el mill i les mongetes.

 Graner de l'ètnia mundang

    També el xòfer ens ha portat al poblet de la seva familia.

    Hi havia mercat, allà he provat els bunyols de mongetes seques i la cervesa artesanal (una dona m'ha convidat)

   

   També hi havia una moto carregada a tope de pollastres

    

    

Extrem nord

L'extrem nord com el nom indica es la part mes nord de Camerun. Al nord te el llac Xad i pels costats fa frontera amb Xad i Nigeria.

Esta dins la zona del Sahel. Te un clima sec i caluròs i es pla. La gent sol ser de religió musulmana i és molt amable, la majoria parla el fulfulbe. Aqui es conreua cotó i mill i a prop de pous alguna seva, com a fruita només hi ha mangos. Els rius estan secs, a l'època de plujes hi ha aigua. En els llics secs de vegades es veuen forats per treure manualment aigua.

Els poblats son tots de fang, en els pobles es veu alguna construccio amb teulat metàlic. La capital es Maroua, una ciutat molt extensa i plena de pols, la gent vesteix elegantment.

Els homes porten el vestit típic, un conjunt de colors clars, a vegades amb brodats damunt del pit

   

Pousse

Avui hem anat cap a l'est quasi a tocar al Xad.

Hem anat a veure unes cases tradicionals, anomenades obús. En aquests moments quasi una reliquia ja que la gent les va canviant per les cabanes de la zona ja que les obús volen molt de manteniment, estant fetes unicament de fang, sense ni un sol pal, i molt ben decorades, tant per dins com a l'exterior.

Avui era dia de mercat, la gent és d'ètnia musgum. Destaquen per ser extraordinariament alts i prims.

   

 La Irene amb un home de l'ètnia musgum

El mercat ha estat un dels millors que hem vist, gent de moltes ètnies a més de la musgum i molt de color per tot arreu. Hem vist autocars destartalats atiborrats de gent i animals i altre gent amb rucs i caballs.

   

   Al lloc hi feia molta calor i sovint tenen tempestes de sorra, he deduit que per això molts homes van amb turbant amb la cara semitapada ( com els tuaregs) moltes dones van vestides enrotllant-se el vestit al cos i al cap com si fos un sari amb estampats africans.

De Garua a Marua

Des de Garua hem anat a veure el mercat de Pitoa. Hem vist coses interessants com un cotxe tipus opel corsa carregat de cabres, tots els seients i el portaequipatge plens de cabres.

He vist una dona de no se quina ètnia amb tota la cara adornada amb una mena de claus.

Les dones es compren les teles al mercat i allà mateix hi ha homes que amb una màquina de cosir els hi fan el vestit amb un moment. Solen ser totes molt elegants.

I en el mercat no podia faltar el lloc de venda de cervesa artesanal de mill. En aquest lloc es millor no acostar-se-hi gaire dons està ple de bebedors majoritariament una mica passats de rosca.

Ja de tornada a la carretera hem omplert el dipòsit del cotxe amb gasolina de contraband. Als marges de la carretera es posen uns venedors amb unes ampolletes de plastic amb benzina. Quan un es para i demana carburant fan sortir de l'amagatall un bidò de 40 o 50 litres amb el que carreguen el cotxe.

La gasolina be de Nigèria on és molt mes barata i es veuen per la carretera motos carregadíssimes de bidons que la transporten.

Cotxe i cabres

   

  Esta ple de llagardaixos com aquest

Garoua

Uns 250 quilòmetres separan Mbà de Garoua. La carretera esta asfaltada i el xófer no ha deixat de repetirnos que l'antic president havia fet moltissim per les regions del nord de país, tan amb comunicacions com per modernitzar la ciutat de Maroua.

Pel camí als costats de la carretera hi ha moltissims poblats, i en tots ells les cases son de fang.

A migdia la calor era sufocant i es veia la gent reposant sota els pocs arbres que hi ha ja que a les cases hi fa molta calor.

Ens estem apropant al Sahel i fa molta calor.

Aquests dos darrers dies hi ha una mena de boira baixa, típica de la zona que segons el xófer va molt be pel cultiu de mill.

   

Mbe

Estem a Mbe, la nit passada vàrem anar a dormir al parc de La Benouné, érem els únics turistes. En el camí d'anada vàrem veure un ramat d'elams, un tipus de cèrvids enormes amb banyes rectes. també vàrem veure una parella de girafes i ramats de diferents cèrvids.

Aquest matí despres d'una bona bona caminada hem arribat a un lloc del riu pla de hipopòtams i algun cocodril.

El parc està preservat a l'africana, cosa que vol dir, ple d'escombraries sota el rètol de no tireu escombraries, en el bungalow, teoricament de luxe, l aigua corrent no funcionava, el vidre trencat, la mosquitera inexistent. Això si ple de treballadors reposant per tot arreu.

Hem passat la tarda al mercat de Mbé on hem vist gent de la ètnia peul. Aquesta gent porta la cara tatuada, tant els homes com les dones.

La gent és molt amable, érem l'atracció del mercat, molta gent anàva vinguent a saludar-nos.

 Un elan se'ns va posar al davant

   

 Els hipopòtams

 Els bungalows del parc

   Dona peul

 Home peul

Ja se mes coses

H

He aprés coses del pais.

Avui he parlat molta estona amb la persona que ens va acollir a casa seva, el germà gran del chef.

Els pobles del nord de Camerún i Nigeria tenien una persona que governava era el Chef amb assemblea amb gent del poble. La casa on el chef habitava amb la seva familia i tambe rebia a la gent s'anomena cheferie. Una cinquentena de cheferies eran governades per un rei. Per damunt del reis hi ha el laminato que compren una zona molt mes gran.

Les cheferies tenen una entrada principal amb dues cases habitaciò per rebrer la gent i a la part de darrera una casa per chef i un grup de cases al voltant d'un pati per les dones i fills del chef.

Tota aquesta estructura social i administrativa es conserva encara, però va decaient per convertirse amb ajuntaments.

Cal dir que la cheferies son hereditaries.

 El lloc on hem passat la nit

   

 Entrada a la cheferia

   

 Part femenina de la cheferia